Fa temps que vaig descobrir aquest article a la xarxa. Es va fer molt popular fa uns anys , i hi ha algunes versions diferents, però bàsicament és açò:
CARTA D'UN ALUMNE AL SEU PROFESSOR:
- Ensenyeu-me com aprendre i no què aprendre, ensenyeu-me a pensar i no tan sols que
he de pensar. Així desenvoluparé la meva intel·ligència i no només la meva memòria.
- No em renyis davant dels meus companys. Em fas sentir humiliat i temorós
de ser rebutjat per ells, acceptaré millor les teves correccions , si me les fas
calmadament i en privat.
- Senyala'm meves qualitats i reconeix les meves habilitats. La confiança que així
desenvolupament en les meves capacitats m'anima a esforçar-me i em fa sentir valuós i
adequat.
- No m'insultes amb paraules, ni amb gestos despectius. Em fas sentir
menyspreat i sense ànim per corregir les meves faltes i debilitats.
- Tingues en compte el meu esforç i la meva progrés, no només el resultat final. De vegades amb poc esforç assoliment molt... però és més meritori quan pose tot el meu esforç.
- Nota el que faig bé i no només el que faig malament!. Quan subratlles meus èxits i no
els meus fracassos , em sento motivat a seguir millorant.
- Quan em corregeixques o disciplines, fes-ho sense maltractar física o emocionalment. Si
ataques la meva persona o la meva personalitat, deteriores meva autoestima i no millores la meva disciplina.
- Confia en mi i digues la teva confiança. Quan em repeteixes la mateixa cosa una i
una altra vegada , m'adono de la teva desconfiança i això em precipita a fracassar.
- Pren-me entre amb afecte , cortesia i respecte. En aquesta forma et admiraré i, per tant, desenvoluparé un profund respecte per tu.
- No m'amenaces, però si ho fas, compleix-ho. Si no compleixes el promès,
aprendré que, faça el que faça, sempre puc sortir eximit .
- No em preguis ni m'implores que em porti bé. T'obeiré quan m'ho
exigeixis amb fermesa i sense hostilitat.
- Procura fer classes amenes i interessants, en què jo puga participar. Jo m'hi avorreixo quan tot és rutina, només parles tu i jo no puc aportar res.
- Quan et faça pregunte , no em diguis "això ja ho vaig explicar ". A vegades els teus
explicacions no són clares o suficients per a mi, si pregunto és perquè vull entendre i aprendre.
- No tinguis preferències. Quan halabas a un i ignores a altres, deteriores les nostres relacions i fas dels meus companys meus enemics.
- No acceptes les meves excuses ni els meus precs per l'incompliment en les meves tasques. Quan he d'assumir les conseqüències dels meus faltes, aprenc a responsabilitzar pels meus deures.
- Escolta el que et dic amb atenció i interès. Si m'ignores o em calles quan tracte d'expressar, entenc que les meves idees són ximples i que, per tant, la meva intel·ligència és curta .
- No em compares amb els meus companys ni amb els meus germans en anys anteriors.
Recorda que no sóc ni puc ser igual a ningú i que, encara que no tinc les mateixes, també tinc grans qualitats .
_________________________________
Hace tiempo que descubrí este artículo en la red. Se hizo muy popular hace unos años, y hay algunas versiones distintas, pero básicamente es esto:
CARTA DE UN ALUMNO A SU PROFESOR:
- No me regañes delante de mis compañeros. Me haces sentir humillado y temeroso
de ser rechazado por ellos, aceptaré mejor tus correcciones, si me las haces
calmadamente y en privado.
- Señálame mis cualidades y reconoce mis habilidades. La confianza que así
desarrollo en mis capacidades me anima a esforzarme y me hace sentir valioso y
adecuado.
- No me insultes con palabras, ni con gestos despectivos. Me haces sentir
menospreciado y sin ánimo para corregir mis faltas y debilidades. –
Ten en cuenta mi esfuerzo y mi progreso, no solo el resultado final. A veces con
poco esfuerzo logro mucho… pero es más meritorio cuando pongo todo mi empeño,
así logre poco.
- Nota lo que hago bien y no solo lo que hago mal!. Cuando subrayas mis éxitos y no
mis fracasos, me siento motivado a seguir mejorando.
- Cuando me corrijas o disciplines, hazlo sin maltratarme física o emocionalmente. Si
atacas mi persona o mi personalidad, deterioras mi autoestima y no mejoras mi
disciplina.
- Confía en mí y demuéstrame tu confianza. Cuando me repites la misma cosa una y
otra vez, me doy cuenta de tu desconfianza y esto me precipita a fracasar.
- Trátame con cariño, cortesía y respeto. En esta forma te admiraré y, por lo tanto,
desarrollaré un profundo respeto por ti.
- No me amenaces, pero si lo haces, cúmplelo. Si no cumples lo prometido,
aprenderé que, haga lo que haga, siempre puedo salir eximido.
- No me ruegues ni me implores que me porte bien. Te obedeceré cuando me lo
exijas con firmeza y sin hostilidad.
- Procura hacer clases amenas e interesantes, en las que yo pueda participar. M e
aburro cuando todo es rutina, sólo tu hablas y yo nada puedo aportar.
- Cuando te haga preguntas, no me digas “eso ya lo explique”. A veces tus
explicaciones no son claras o suficientes para mí, si pregunto es porque quiero
entender y aprender.
- No tengas preferencias. Cuando halabas a uno e ignoras a otros, deterioras
nuestras relaciones y haces de mis compañeros mis enemigos.
- Cuando me criticas para corregirme, me defiendo y no acepto mis defectos. Sólo si
acepto mis fallas, podré tratar de corregirlas. Ten en cuenta que aprendo más de
quien me desprecia.
- No aceptes mis excusas ni mis ruegos por el incumplimiento en mis tareas. Cuando
debo asumir las consecuencias de mis faltas, aprendo a responsabilizarme por mis
deberes.
- Escucha lo que te digo con atención e interés. Si me ignoras o me callas cuando
trato de expresarme, entiendo que mis ideas son tontas y que, por lo tanto, mi
inteligencia es corta.
- No me compares con mis compañeros, ni con mis hermanos en años anteriores.
Recuerda que no soy ni puedo ser igual a nadie y que, aunque no tengo las
mismas, también poseo grandes cualidades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario