miércoles, 14 de mayo de 2014

Disseny

Ací teniu una presentació de disseny cartells que als alumnes de Segon de Batxillerat Artístic no els vindrà gens malament de cara a la prova de Selectivitat. Entraria dins del temari de l'assignatura Disseny. Feu una ulladeta:




_______________________________

Aquí tenéis una presentación de diseño carteles que a los alumnos de Segundo de Bachillerato Artístico no les vendrá nada mal de cara a la prueba de Selectividad. Entraría dentro del temario de la asignatura Diseño. Echad un vistazo:

L'alumne al professor

Fa temps que vaig descobrir aquest article a la xarxa. Es va fer molt popular fa uns anys , i hi ha algunes versions diferents, però bàsicament és açò:

CARTA D'UN ALUMNE AL SEU PROFESSOR:

- Ensenyeu-me com aprendre i no què aprendre, ensenyeu-me a pensar i no tan sols que
he de pensar. Així desenvoluparé la meva intel·ligència i no només la meva memòria.

- No em renyis davant dels meus companys. Em fas sentir humiliat i temorós
de ser rebutjat per ells, acceptaré millor les teves correccions , si me les fas
calmadament i en privat.

- Senyala'm meves qualitats i reconeix les meves habilitats. La confiança que així
desenvolupament en les meves capacitats m'anima a esforçar-me i em fa sentir valuós i
adequat.

- No m'insultes amb paraules, ni amb gestos despectius. Em fas sentir
menyspreat i sense ànim per corregir les meves faltes i debilitats. 

- Tingues en compte el meu esforç i la meva progrés, no només el resultat final. De vegades amb poc esforç assoliment molt... però és més meritori quan pose tot el meu esforç.

- Nota el que faig bé i no només el que faig malament!. Quan subratlles meus èxits i no
els meus fracassos , em sento motivat a seguir millorant.

- Quan em corregeixques o disciplines, fes-ho sense maltractar física o emocionalment. Si
ataques la meva persona o la meva personalitat, deteriores meva autoestima i no millores la meva disciplina.

- Confia en mi i digues la teva confiança. Quan em repeteixes la mateixa cosa una i
una altra vegada , m'adono de la teva desconfiança i això em precipita a fracassar.

- Pren-me entre amb afecte , cortesia i respecte. En aquesta forma et admiraré i, per tant, desenvoluparé un profund respecte per tu.

- No m'amenaces, però si ho fas, compleix-ho. Si no compleixes el promès,
aprendré que, faça el que faça, sempre puc sortir eximit .

- No em preguis ni m'implores que em porti bé. T'obeiré quan m'ho
exigeixis amb fermesa i sense hostilitat.

- Procura fer classes amenes i interessants, en què jo puga participar. Jo m'hi avorreixo quan tot és rutina, només parles tu  i jo no puc aportar res.

- Quan et faça pregunte , no em diguis "això ja ho vaig explicar ". A vegades els teus
explicacions no són clares o suficients per a mi, si pregunto és perquè vull entendre i aprendre.

- No tinguis preferències. Quan halabas a un i ignores a altres, deteriores les nostres relacions i fas dels meus companys meus enemics.

- No acceptes les meves excuses ni els meus precs per l'incompliment en les meves tasques. Quan he d'assumir les conseqüències dels meus faltes, aprenc a responsabilitzar pels meus deures.

- Escolta el que et dic amb atenció i interès. Si m'ignores o em calles quan tracte d'expressar, entenc que les meves idees són ximples i que, per tant, la meva intel·ligència és curta .

- No em compares amb els meus companys  ni amb els meus germans en anys anteriors.
Recorda que no sóc ni puc ser igual a ningú i que, encara que no tinc les mateixes, també tinc grans qualitats .

_________________________________


Hace tiempo que descubrí este artículo en la red. Se hizo muy popular hace unos años, y hay algunas versiones distintas, pero básicamente es esto:

CARTA DE UN ALUMNO A SU PROFESOR:

- Enséñame cómo aprender y no qué aprender, enséñame a pensar y no tan solo que debo pensar. Así desarrollaré mi inteligencia y no solamente mi memoria.

- No me regañes delante de mis compañeros. Me haces sentir humillado y temeroso 
de ser rechazado por ellos, aceptaré mejor tus correcciones, si me las haces 
calmadamente y en privado.

- Señálame mis cualidades y reconoce mis habilidades. La confianza que así 
desarrollo en mis capacidades me anima a esforzarme y me hace sentir  valioso  y 
adecuado.

- No me insultes con palabras, ni con gestos despectivos. Me haces sentir 
menospreciado y sin ánimo para corregir mis faltas y debilidades. –
Ten en cuenta mi esfuerzo y mi progreso, no solo el resultado final. A veces con 
poco esfuerzo logro mucho… pero es más meritorio cuando pongo todo mi empeño, 
así logre poco.

- Nota lo que hago bien y no solo lo que hago mal!. Cuando subrayas mis éxitos y no 
mis fracasos, me siento motivado a seguir mejorando.

- Cuando me corrijas o disciplines, hazlo sin maltratarme física o emocionalmente. Si 
atacas mi persona o mi personalidad, deterioras mi autoestima y no mejoras mi 
disciplina.

- Confía en mí y demuéstrame tu confianza. Cuando me repites la misma cosa una y 
otra vez, me doy cuenta de tu desconfianza y esto me precipita a fracasar.

- Trátame con cariño, cortesía y respeto. En esta forma te admiraré y, por lo tanto, 
desarrollaré un profundo respeto por ti.

- No me amenaces, pero si lo haces, cúmplelo. Si no cumples lo prometido, 
aprenderé que, haga lo que haga, siempre puedo salir eximido.

- No me ruegues ni me implores que me porte bien. Te obedeceré cuando me lo 
exijas con firmeza y sin hostilidad.

- Procura hacer clases amenas e interesantes, en las que yo pueda participar. M e 
aburro cuando todo es rutina, sólo tu hablas y yo nada puedo aportar. 

- Cuando te haga preguntas, no me digas “eso ya lo explique”. A veces tus 
explicaciones no son claras o suficientes para mí, si pregunto es porque quiero 
entender y aprender. 

- No tengas preferencias. Cuando halabas a uno e ignoras a otros, deterioras 
nuestras relaciones y haces de mis compañeros mis enemigos.

- Cuando me criticas para corregirme, me defiendo y no acepto mis defectos. Sólo si 
acepto mis fallas, podré tratar de corregirlas. Ten  en cuenta que aprendo más de 
quien me desprecia.

- No aceptes mis excusas ni mis ruegos por el incumplimiento en mis tareas. Cuando 
debo asumir las consecuencias de mis faltas, aprendo a responsabilizarme por mis 
deberes.

- Escucha lo que te digo con atención e interés. Si me ignoras o me callas cuando 
trato de expresarme, entiendo que mis ideas son tontas y que, por lo tanto, mi 
inteligencia es corta.

- No me compares con mis compañeros, ni con mis hermanos en años anteriores. 
Recuerda que no soy ni puedo ser igual a nadie y que, aunque no tengo las 
mismas, también poseo grandes cualidades.

Algunes opinions sobre les funcions de l'educació

Diu Stuart Mill que l'educació és "Tot el que fem per voluntat pròpia i tot el que fan els altres a favor nostre per tal d'aproximar-nos a la perfecció de la nostra naturalesa ". L'acció de la naturalesa quan incideix en la nostra personalitat i intel·lecte no funciona de la mateixa manera que quan l'acció prové de l'home. Quan és així, els homes adults exerceixen sobre els més joves . Moltes vegades l'aprendre dels més joves, o dels nens està considerat com un aprenentatge d'un nivell diferent, fins i tot inferior, el criteri i les pròximes que he viscut. Fins i tot hi ha gent de dins del camp educatiu que no creu que un docent puga aprendre molt dels seus alumnes.

D'altra banda, el filòsof Kant, opina que la fi de l'educació és el de desenvolupar totes les facultats humanes, de manera paral·lela perquè no s'arribin a perjudicar entre elles. Això és una cosa molt difícil, perquè el pensament humà tendeix a concentrar-se en desenvolupar una tasca específica i determinada. Cada persona s'ha de lliurar al seu gènere de vida corresponent perquè es mantingui l'equilibri. Si tots ocuparen el mateix paper en la societat, quedarien sectors buits que no beneficiaria en res al progrés humà ni de convivència. Això és un tema que em sembla realment preocupant, perquè són igual de necessàries les persones que es dediquen a conrear l'intel·lecte i les persones les ocupacions siguin de treball físic. Homes de sensació i homes d'acció. Seria un error considerar una categoria sobre una altra, i sembla ser que al nostre país prima molt aquest pensament en els temps que corren. He observat que s'educa als xiquets per a que vullguen aconseguir una feina o treball no físic. Així i tot, tant l'acció com la sensació poden variar molt en un espectre de possibilitats molt diferents, depenent de qui les experimente i com ho faça.

La definició de James Mill sosté que l'educació té com a objecte la transformació de l'individu en un instrument per a aconseguir benestar personal per a si mateix i per als seus semblants . Assolir la felicitat considero que és una cosa molt relatiu , depenent de cada persona. Es tracta també de convertir una persona en eina per a si mateix que li facilite aconseguir prosperitat , benestar, etc. Al meu entendre, això pot tindre més aspectes positius que negatius. Positiu perquè l'auto-realització personal és molt reconfortant.

I vosaltres ¿Quin creieu que és l'objectiu i la funció de l'educació? Entaulem debat.






_________________________________________

Dice Stuart Mill que la educación es “Todo lo que hacemos por voluntad propia y todo lo que hacen los demás en favor nuestro con el fin de aproximarnos a la perfección de nuestra naturaleza”. La acción de la naturaleza cuando incide en nuestra personalidad e intelecto no funciona de la misma manera que cuando la acción proviene del hombre. Cuando es así, los hombres adultos ejercen sobre los más jóvenes. Muchas veces el aprender de los más jóvenes, o de los niños está considerado como un aprendizaje de un nivel diferente, incluso inferior, según las experiencias próximas que he vivido. Incluso existe gente de dentro del campo educativo que no cree que un docente pueda aprender mucho de sus alumnos.


Por otra parte, el filósofo Kant, opina que el fin de la educación es el de desarrollar todas las facultades humanas, de manera paralela para que no se lleguen a perjudicar entre ellas. Esto es algo muy difícil, porque el pensamiento humano tiende a concentrarse en  desempeñar una tarea específica y determinada. Cada persona debe entregarse a su género de vida correspondiente para que se mantenga el equilibrio. Si todos ocupasen el mismo rol en la sociedad, quedarían sectores vacíos que no beneficiaría en nada al progreso humano ni de convivencia. Esto es un tema que me parece realmente preocupante, porque son igual de necesarias las personas que se dediquen a cultivar el intelecto y las personas cuyas ocupaciones sean de trabajo físico. Hombres de sensación y hombres de acción, como dice en el texto. Sería un error considerar una categoría sobre otra, y parece ser que en nuestro país prima mucho este pensamiento en los tiempos que corren. He observado que se educa a los niños para que quieran conseguir un empleo o trabajo no físico. Aun así, tanto la acción como la sensación pueden variar mucho en un espectro de posibilidades muy distintas, dependiendo de quien las experimente y cómo lo haga.


La definición de James Mill sostiene que la educación tiene como objeto la transformación del individuo en un instrumento para encontrar bienestar para sí mismo y para sus semejantes. Alcanzar la felicidad considero que es algo muy relativo, dependiendo de cada persona. Se trata también de convertir a una persona en herramienta para sí mismo que le facilite conseguir prosperidad, bienestar consigo mismo, etc. En mi opinión, esto puede tener más aspectos positivos que negativos. Positivo porque la auto-realización personal es muy reconfortante. 

Y vosotros ¿Cual créeis que es el objetivo y la función de la educación? Entablemos debate.





Art com a experiència docent creativa en nivells educatius diferents



L'article de Yolanda Lifante Gil titulat "El Arte como experiencia docente creativa en 
tres niveles educativos" aporta molt bones idees per potenciar la creativitat en tres àmbits educatius . El text es troba ple de recursos com la piuntura mural, diverses metodologies creatives, etc. Yolanda Lifante Gil és professora associada de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (UVEG)

En l'article es mostra com es pot fomentar la creativitat de l' estudiant a través de tres experiències innovadores en diferents etapes de l'educació d'un alumne, a partir de l' Art com a objecte d'estudi: la pintura mural a Primària, els projectes de tecnologia a Secundària i el disseny industrial en Enginyeria a la Universitat. La creativitat no és un do de les persones excepcionals. Totes les persones neixen amb diferents classes i graus de potencial creatiu que en la seva infància necessita (aquest potencial) ser reconegut, estimulat i sustentat per desenvolupar-se. La hipòtesi de partida és: si el docent crea un ambient a l'aula que estimule l' alumnat, al seu torn potenciarà la seva creativitat. Com ja he dit diverses vegades en entrades passades d'aquest bloc, qualsevol persona pot potenciar la seva creativitat si troba l'ambient apropiat per desenvolupar-la, i per això és necessari fomentar la creativitat en tots els nivells educatius. I això és una cosa que es reflecteix molt bé en el text

Per a llegir el text complet en pdf, feu clic ACÍ. (Text trobat a partir de la plataforma Dialnet)

_____________________________


El artículo de Yolanda Lifante Gil titulado "El Arte como experiencia docente creativa en 
tres niveles educativos" aporta muy buenas ideas para potenciar la creatividad en tres ámbitos educativos. El texto se encuentra plagado de recursos como la piuntura mural, diversas metodologías creativas, etc. Yolanda Lifante Gil es profesora asociada de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería (UVEG)

En el artículo se muestra cómo se puede fomentar la creatividad del estudiante a través de tres experiencias innovadoras en distintas etapas de la educación de un alumno, a partir del Arte como objeto de estudio: la pintura mural en Primaria, los proyectos de tecnología en Secundaria y el diseño industrial en Ingeniería en la Universidad. La creatividad no es un don de las personas excepcionales. Todas las personas nacen con diferentes clases y grados de potencial creativo que en su infancia necesita (dicho potencial) ser reconocido, estimulado y sustentado para desarrollarse. La hipótesis de partida es: si el docente crea un ambiente en el aula que estimule al alumnado, a su vez potenciará su creatividad. Como ya he dicho varias veces en entradas pasadas de este blog, cualquier persona puede potenciar su creatividad si encuentra el ambiente apropiado para desarrollarla, y por esto es necesario fomentar la creatividad en todos los niveles educativos. Y esto es algo que se refleja muy bien en el texto.


Para leer el texto completo en Pdf, haz click AQUÍ . (Texto encontrado a través de la plataforma Dialnet)



viernes, 25 de abril de 2014

Vitralls en l'institut

La següent entrada tracta d'una altra de les activitats per als alumnes que vam dur a terme durant les pràctiques a l'IES Benlliure. Per a la classe de quart de la E.S.O. vam proposar realitzar uns vitralls, amb paper de cel·lofana transparent de colors, a manera de collage. Els alumnes d'aquest curs es van agrupar en dos grans grups i es van posar cada un a fer una vidriera amb un tema. El primer era l'estiu i havia d'estar compost per colors càlids i el segon era l'hivern amb colors freds. Els alumnes havien d'anar retallant les siluetes dels dibuixos en paper cel·lofana de colors per enganxar-lo en un gran paper cel·lofana transparent, i així formar la composició. Finalment, es remataven les juntes amb retolador permanent negre. Un cop finalitzat, els vitralls es van penjar a les dues finestres més lluminoses de l'institut. L'activitat va agradar, malgrat tot, i els resultats van ser bastant bons, encara que hagués esperat un poc més d'interès per part dels alumnes, sobretot dels menys treballadors que no van fer molt.

Fotografies del procés: 












Fotografies del treball acabat i penjat en les fienstres:










__________________


La siguente entrada trata de otra de las actividades para los alumnos que llevamos a cabo durante mis prácticas en el I.E.S. Benlliure. Para la clase de cuarto de la E.S.O. propusimos realizar unas Vidrieras, con papel de celofán transparente de colores, a modo de collage. 

Los alumnos de este curso se agruparon en dos grandes grupos y se pusieron cada uno a hacer una vidriera con un tema. El primero era el verano y tenía que estar compuesto por colores cálidos y el segundo era el invierno con colores fríos. 

Los alumnos tenían que ir recortando las siluetas de los dibujos en papel celofán de colores para pegarlo en un gran papel celofán transparente, y así formar la composición. Finalmente, se remataban las juntas con rotulador permanente negro. Una vez finalizado, las vidrieras se colgaron en las dos ventanas más luminosas del instituto. 

La actividad gustó, a pesar de todo, y los resultados fueron bastante buenos, aunque hubiera esperado un poco más de interés por parte de los alumnos, sobre todo de los menos trabajadores que no hicieron mucho.

En la parte de arriba podemos ver las fotografías del proceso y las fotografías del trabajo terminado y colgado en las ventanas.


Aposta per la transmissió de la cultura

A l'.E.S. Benlliure de València, on he fet les meues pràctiques del màster, al hall s'utilitza com un espai per promocionar la cultura visual i exposar el treball dels alumnes. Com podem veure en les imatges, està ple de cartells d'exposicions, treballs temàtics sobre diversos actes, i sobretot projectes dels alumnes d'educació plàstica i visual i del batxillerat artístic. A més, s'organitzen mercats perquè els alumnes de disseny i de tècniques d'expressió graficoplàstiques puguin vendre els seus productes artesanals. No tots els centres tenen aquesta iniciativa.




En el I.E.S. Benlliure de Valencia, donde he hecho mis prácticas del máster, el hall se utiliza como un espacio para promocionar la cultura visual y exponer el trabajo de los alumnos. Como podemos ver en las imágenes, está plagado de carteles de exposiciones, trabajos temáticos sobre diversos actos, y sobretodo proyectos de los alumnos de educación plástica y visual y del bachillerato artístico. Se exponen esculturas de la asignatura de volumen, dibujos e incluso planetarios de las asignaturas de ciencias. Además, se organizan mercadillos para que los alumnos de diseño y de técnicas de expresión gráfico-plásticas puedan vender sus productos artesanales. No todos los centros tienen esta iniciativa.