CARTA D'UN ALUMNE AL SEU PROFESSOR:
- Ensenyeu-me com aprendre i no què aprendre, ensenyeu-me a pensar i no tan sols que
he de pensar. Així desenvoluparé la meva intel·ligència i no només la meva memòria.
- No em renyis davant dels meus companys. Em fas sentir humiliat i temorós
de ser rebutjat per ells, acceptaré millor les teves correccions , si me les fas
calmadament i en privat.
- Senyala'm meves qualitats i reconeix les meves habilitats. La confiança que així
desenvolupament en les meves capacitats m'anima a esforçar-me i em fa sentir valuós i
adequat.
- No m'insultes amb paraules, ni amb gestos despectius. Em fas sentir
menyspreat i sense ànim per corregir les meves faltes i debilitats.
- Tingues en compte el meu esforç i la meva progrés, no només el resultat final. De vegades amb poc esforç assoliment molt... però és més meritori quan pose tot el meu esforç.
- Nota el que faig bé i no només el que faig malament!. Quan subratlles meus èxits i no
els meus fracassos , em sento motivat a seguir millorant.
- Quan em corregeixques o disciplines, fes-ho sense maltractar física o emocionalment. Si
ataques la meva persona o la meva personalitat, deteriores meva autoestima i no millores la meva disciplina.
- Confia en mi i digues la teva confiança. Quan em repeteixes la mateixa cosa una i
una altra vegada , m'adono de la teva desconfiança i això em precipita a fracassar.
- Pren-me entre amb afecte , cortesia i respecte. En aquesta forma et admiraré i, per tant, desenvoluparé un profund respecte per tu.
- No m'amenaces, però si ho fas, compleix-ho. Si no compleixes el promès,
aprendré que, faça el que faça, sempre puc sortir eximit .
- No em preguis ni m'implores que em porti bé. T'obeiré quan m'ho
exigeixis amb fermesa i sense hostilitat.
- Procura fer classes amenes i interessants, en què jo puga participar. Jo m'hi avorreixo quan tot és rutina, només parles tu i jo no puc aportar res.
- Quan et faça pregunte , no em diguis "això ja ho vaig explicar ". A vegades els teus
explicacions no són clares o suficients per a mi, si pregunto és perquè vull entendre i aprendre.
- No tinguis preferències. Quan halabas a un i ignores a altres, deteriores les nostres relacions i fas dels meus companys meus enemics.
- No acceptes les meves excuses ni els meus precs per l'incompliment en les meves tasques. Quan he d'assumir les conseqüències dels meus faltes, aprenc a responsabilitzar pels meus deures.
- Escolta el que et dic amb atenció i interès. Si m'ignores o em calles quan tracte d'expressar, entenc que les meves idees són ximples i que, per tant, la meva intel·ligència és curta .
- No em compares amb els meus companys ni amb els meus germans en anys anteriors.
Recorda que no sóc ni puc ser igual a ningú i que, encara que no tinc les mateixes, també tinc grans qualitats .