Reflexió personal: Tothom pot aprendre a dibuixar

Dibuixar és un coneixement com un altre, com la matemàtica o la literatura, però que en lloc del codi numèric o el codi de lletres, funciona amb un llenguatge gràfic: punts, línies, taques, trames, etc. Reflexió personal, és el que opine jo de tot açò.

Aquesta reflexió em ve al cap perquè he viscut una aquesta situació moltes vegades: M'han dit que dibuixar és un do que s'ha de tindre, i també que a qui no li naix aquest do, no pot prosperar en aquest camp. Personalment pense que no és cert. 

Posem un exemple: Una persona que deixara d'escriure als 5 anys i no ho tornara a fer fins als 24, tindria molt mala lletra i ortografia (perquè l'ultima vegada que va escriure va ser fa vint anys). Exactament açò és el que passa amb el dibuix. De xiquets, tothom dibuixa, però, per algun raó, es va abandonant i mota gent ho acaba deixant del tot. Així que es normal que quan intente dibuixar d'adult no li resulte fàcil. En canvi, els que no ho vam abandonar en la infància i hem continuat fent-ho i perfeccionant la nostra tècnica i estil, si que hem prosperat en aquest àmbit. Simple lògica. Clar està que la perseverància en el dibuix depén en gran mida de la vocació que es tinga, tot s'ha de dit. Però el mateix passa amb qualsevol altre camp

Buscant imatges per a il·lustrar aquesta entrada, he trobat en internet un curs que tracta justament aquest tema. Feu-li una ullada si voleu fent click ací

___________________________________

Dibujar es un conocimiento como otro , como la matemática o la literatura , pero que en lugar del código numérico o el código de letras, funciona con un lenguaje gráfico: puntos, líneas, manchas, tramas, etc. Reflexión personal, es lo que opine yo de todo esto.

Esta reflexión me viene a la cabeza porque he vivido una esta situación muchas veces: Me han dicho que dibujar es un don que hay que tener, y también que a quien no le nace este don, no puede prosperar en este campo. Personalmente pienso que no es cierto.

Pongamos un ejemplo. Una persona que dejara de escribir a los 5 años y no lo volviera a hacer hasta los 24, tendría muy mala letra y ortografía (porque la última vez que escribió fue hace veinte años ) . Exactamente esto es lo que pasa con el dibujo. De niños, todos dibuja, pero, por algún motivo, se va abandonando y mota gente lo acaba dejando del todo. Así que es normal que cuando intente dibujar de adulto no le resulte fácil . En cambio, los que no lo abandonó en la infancia y hemos continuado haciéndolo y perfeccionando nuestra técnica y estilo, si que hemos prosperado en este ámbito. Simple lógica. Claro está que la perseverancia en el dibujo depende en gran medida de la vocación que se tenga, todo se ha de dedo. Pero lo mismo ocurre con cualquier otro campo

Buscando imágenes para ilustrar esta entrada , he encontrado en internet un curso que trata justamente este tema. Echadle un vistazo si desea haciendo click aquí

____________________________